Fa prop de 3 anys, el meu company i jo vam decidir tenir un hort. Prèviament havíem practicat l'horticultura a casa, però se'ns va quedar curt. Llavors vam iniciar un procés: primer anar a l'ajuntament i fer la demanada de voler participar dels horts municipals de Barberà del Vallés. Ens vem apuntar a la llista, però mai ningú ens va trucar ni es va posar en contacte amb nosaltres per explicar-nos el funcionament. Darrera d'aquest silenci, vam trobar un munt de persones que ens anaven informant de que ells estaven apuntats des de feia anys, però que la gestió dels horts no era massa "eficaç".
Llavors se'ns plantejava un dubte, que fem? aturem la nostra iniciativa o anem a preguntar els pagesos (i dic pagesos, per què de pageses n'hi ha molt poques i inicialment no en vam trobar cap) que és troben situats a la vora del riu? Ens trobem una realitat molt maca, persones que ens donen el seu suport i ens ajuden a crear un hort aprop del seu. Fins i tot ens deixen eines, ens assessoren i ens informen de tot plegat.
Comencem a construir Cal Mosquit, que no només serà un hort, serà un projecte de participació, d'autogestió i de sostenibilitat. Creem la pàgina web
calmosquit.blogspot.com, fem samarretes per autofinaçar el projecte, participem de les Jornades de Consum de l'Ateneu Abril, Joventut programa una activitat a l'hort amb el projecte "passa-t'ho bé", vinculem projectes i creem sinergies molt positives amb infants, joves i adults. Ens entrevisten a la ràdio de Barberà i ens pregunten pel que fem. A tothom li sobta la nostra edat, 20 i 24 anys. Que feu treballant la terra, tant joves? I la nostra resposta era evident: ens agrada, creiem en el que fem, volem verdures ecològiques, estem aprenent, intentem fer-ho tot nosaltres mateixes per tal de que sigui sostenible, netegem el voral del riu de les canyes (aquest fet provoca que quan hi ha riuades, és descontroli el riu), en fi... treballem amb valors i els compartim amb els nostres veïns/veïnes d'hort. Moltes vegades, pensem que es tracta d'un projecte intergeneracional, per què treballem amb persones de 70 anys fins la nostra edat.
Sovint, pensem en la idea d'escriure un llibre sobre els valors que s'adquireixen a l'hort, com és viu aquesta transformació personal i l'aprenentatge tan viu que vivim. Parlem d'aprendre a esperar, a cuidar, tenir cura de l'entorn, treballar en equip, escoltar els experimentats per aprendre d'ells, a esforçar-nos molt per obtenir una recompensa (el nostre menjar), anem a parlar amb la cooperativa la trilla, i els hi expliquem el que fem, ens diuen que si cal que unim esforços ens ajudaran. Un hort, comporta molta feina. Moltíssima. I nosaltres treballem, estudiem i fem vida associativa. Ens comporta un gran esforç portar-lo endavant.
La feina de l'hort, no s'apren del dia a la nit, sobretot sinó procedeixes de famílies agrícoles, és un procés lent i en el que hem de ser molt pacients. De vegades volem veure canvis del dia a la nit, però hem d'esperar i escoltar consells.
Som els únics que no apliquem pesitsides a les nostres verdures, i de vegades això és complicat de gestionar en un espai obert, amb tanta gent, els hi expliquem el que fem, ells ens expliquen el que fan.
Molts porten més de 40 anys treballant la terra del voltant del riu, és un espai propi de creació, treball i satisfacció personal. Moltes vegades ens regalem les verdures que cadascú treu, per veure com són, quines diferències hi ha amb les nostres. 40 anys són molts, sense que ningú hagi vingut a dir-lis res, ni que no podien fer el que feien, ni que els seus horts eren il·legals.
Hi ha alguns dels pagesos, que veien amb els seus pares, i ara són ells qui els porten endavant.
Fa 1 any, rebem una notícia que desmoralitza a tots els hortelans i hortelanes. Els nostres horts, els que cuidem, els que estimem, els que són una escola de vida, els volen treure. Explicacions: Són il·legals i és inegociable. Acostumats a tenir processos participatius, ens sobta molt aquest cop a sobre la taula. Ningú s'ha assegut amb nosaltres, ningú ens ha explicat que està passant, per què de cop aquesta descició sense explicacions ni poder dir la nostra? Parem l'activitat de l'hort (tot just desprès de 2 anys començàvem a saber els temps de l'hort, les verdures de temporada...). La desil·lusió és un element que és real entre tots els pagesos. Ningú sap que fer: paro? continuo treballant? i si resulta que desprès d'aquesta feinada venen les màquines i tiren per terra tot el que porto mesos fent? Em gasto diners en planter, adob, si desprès ho tiraran tot per terra?
La nostra principal preocupació és: no hi ha alternativa? els horts simplement són il·legals i han d'anar fora? ningú s'adona de la tasca que estem fent? Sobretot en un projecte com el nostre, estem recuperant una tasca que avui en dia esta oblidada. Fins i tot hem anat a biblioteques a fer xerrades sobre els horts urbans. La importància que tenen i la necessitat de la societat actual per començar iniciatives com la nostra i com la de altres tantes persones.
A partir d'aquí, portem 1 any, amb una senyal que diu que està prohibit fer horts i que la multa pot ser de 30.000€. És una zona inundable. Però com pot ser que mirem a municipis propers i veiem que l'ajuntament ha fet una aposta per mantenir els horts del voltant del riu, redefinit l'estructura del riu i així deixant d'ésser una zona inundable? Que li passa ha aquest ajuntament? Que no pot obrir els ulls davant d'aquelles coses importants i que promou el propi poble?
ecepta 
per fer-lo:
