lunes, 25 de abril de 2011

Aprenem més coses

Hem pensat que una bona manera de fer crèixer Cal Mosquit, també és pujant aquí totes les coses que fem i que el nostre cap remena dia a dia.

Com per exemple ahir, miravem el llimoner de casa, que te una plaga anomenada Aranya vermella.
Primer vam anar a un jarden, a comprar unes quantes plantes per casa, ja tenim les aromàtiques a punt, per ajudar-nos a combatre els mosquits! Li vam preguntar a la noia i ens va donar un producte químic, molt efectiu, però molt nociu també.

Així que mirant per internet vam veure la possibilitat de fer sabó artesanal i dissoldre aquest en aigua per aplicar-ho el llimoner. Dit i fet... aquestes coses no és poden pensar massa!

A continuació us mostrem com ho hem fet:
Necessitem: 1 litre d'aigua, 1 litre d'oli (vell o nou), 200 gr de sosa caustica.

1. Posem a bullir aigua fins que arribi a 40 graus (nosaltres tenim un termometre d'aigua per saber com tenim l'aigua, però sino tampoc cal desesperar)

2. Apliquem la sosa, hem d'anar amb molt de compte!!!! La sosa és corrosiva, i per tant ens pot fer mal. Quan l'apliquem hem de tenir en compte que per què el procés vagi bé s'ha de produïr una ebullició de manera natural. Un cop ha succeït això, hi tirem poc a poc l'oli. I a remenar s'ha dit!











3. Hem remenat sempre cap el mateix sentit, esperant que tingui una textura espesa... és complicat determinar cuanta estona ha d'estar així, nosaltres vam calcular uns 15/20 minuts.

4. Un cop passat aquest temps, s'aboca a un recipient, en el nostre cas, a fi de provar com és comportaba cada barreja de sabó, hem fet 3 pots, amb 3 temps de remenat, el millor el que més estona ha estat sent batut!

Aquí teniu la recepta per fer-lo:









5. Ho deixem reposar, però caldrà estar atents, si el procés ha anat bé, segurament veurem com de manera natural la barreja expulsa cap a la superfície oli, que podem treure amb una cullera.










6. Han de passar unes hores abans de començar el que és millor, veure el resultat! Quan volgeu treure el sabó, poseu-lo en un drap, així començarà el procés de cura! Diuen que calen uns dies... Ja us ho explicarem!









7. El podeu tallar, com veieu el fet de tenir més o menys estona el sabó en el procès del remenat, ha fet que quedessin textures molt diferents.











Nosaltres ja l'hem utilitzat per fer una rentadora, i ha quedat genial! :) i també és clar per ajudar el nostre llimoner a que deixi de tenir l'aranya vermella!

domingo, 24 de abril de 2011

Una petita reflexió: per què hem afluixat...

Fa prop de 3 anys, el meu company i jo vam decidir tenir un hort. Prèviament havíem practicat l'horticultura a casa, però se'ns va quedar curt. Llavors vam iniciar un procés: primer anar a l'ajuntament i fer la demanada de voler participar dels horts municipals de Barberà del Vallés. Ens vem apuntar a la llista, però mai ningú ens va trucar ni es va posar en contacte amb nosaltres per explicar-nos el funcionament. Darrera d'aquest silenci, vam trobar un munt de persones que ens anaven informant de que ells estaven apuntats des de feia anys, però que la gestió dels horts no era massa "eficaç".

Llavors se'ns plantejava un dubte, que fem? aturem la nostra iniciativa o anem a preguntar els pagesos (i dic pagesos, per què de pageses n'hi ha molt poques i inicialment no en vam trobar cap) que és troben situats a la vora del riu? Ens trobem una realitat molt maca, persones que ens donen el seu suport i ens ajuden a crear un hort aprop del seu. Fins i tot ens deixen eines, ens assessoren i ens informen de tot plegat.

Comencem a construir Cal Mosquit, que no només serà un hort, serà un projecte de participació, d'autogestió i de sostenibilitat. Creem la pàgina web calmosquit.blogspot.com, fem samarretes per autofinaçar el projecte, participem de les Jornades de Consum de l'Ateneu Abril, Joventut programa una activitat a l'hort amb el projecte "passa-t'ho bé", vinculem projectes i creem sinergies molt positives amb infants, joves i adults. Ens entrevisten a la ràdio de Barberà i ens pregunten pel que fem. A tothom li sobta la nostra edat, 20 i 24 anys. Que feu treballant la terra, tant joves? I la nostra resposta era evident: ens agrada, creiem en el que fem, volem verdures ecològiques, estem aprenent, intentem fer-ho tot nosaltres mateixes per tal de que sigui sostenible, netegem el voral del riu de les canyes (aquest fet provoca que quan hi ha riuades, és descontroli el riu), en fi... treballem amb valors i els compartim amb els nostres veïns/veïnes d'hort. Moltes vegades, pensem que es tracta d'un projecte intergeneracional, per què treballem amb persones de 70 anys fins la nostra edat.

Sovint, pensem en la idea d'escriure un llibre sobre els valors que s'adquireixen a l'hort, com és viu aquesta transformació personal i l'aprenentatge tan viu que vivim. Parlem d'aprendre a esperar, a cuidar, tenir cura de l'entorn, treballar en equip, escoltar els experimentats per aprendre d'ells, a esforçar-nos molt per obtenir una recompensa (el nostre menjar), anem a parlar amb la cooperativa la trilla, i els hi expliquem el que fem, ens diuen que si cal que unim esforços ens ajudaran. Un hort, comporta molta feina. Moltíssima. I nosaltres treballem, estudiem i fem vida associativa. Ens comporta un gran esforç portar-lo endavant.

La feina de l'hort, no s'apren del dia a la nit, sobretot sinó procedeixes de famílies agrícoles, és un procés lent i en el que hem de ser molt pacients. De vegades volem veure canvis del dia a la nit, però hem d'esperar i escoltar consells.

Som els únics que no apliquem pesitsides a les nostres verdures, i de vegades això és complicat de gestionar en un espai obert, amb tanta gent, els hi expliquem el que fem, ells ens expliquen el que fan.

Molts porten més de 40 anys treballant la terra del voltant del riu, és un espai propi de creació, treball i satisfacció personal. Moltes vegades ens regalem les verdures que cadascú treu, per veure com són, quines diferències hi ha amb les nostres. 40 anys són molts, sense que ningú hagi vingut a dir-lis res, ni que no podien fer el que feien, ni que els seus horts eren il·legals.

Hi ha alguns dels pagesos, que veien amb els seus pares, i ara són ells qui els porten endavant.

Fa 1 any, rebem una notícia que desmoralitza a tots els hortelans i hortelanes. Els nostres horts, els que cuidem, els que estimem, els que són una escola de vida, els volen treure. Explicacions: Són il·legals i és inegociable. Acostumats a tenir processos participatius, ens sobta molt aquest cop a sobre la taula. Ningú s'ha assegut amb nosaltres, ningú ens ha explicat que està passant, per què de cop aquesta descició sense explicacions ni poder dir la nostra? Parem l'activitat de l'hort (tot just desprès de 2 anys començàvem a saber els temps de l'hort, les verdures de temporada...). La desil·lusió és un element que és real entre tots els pagesos. Ningú sap que fer: paro? continuo treballant? i si resulta que desprès d'aquesta feinada venen les màquines i tiren per terra tot el que porto mesos fent? Em gasto diners en planter, adob, si desprès ho tiraran tot per terra?

La nostra principal preocupació és: no hi ha alternativa? els horts simplement són il·legals i han d'anar fora? ningú s'adona de la tasca que estem fent? Sobretot en un projecte com el nostre, estem recuperant una tasca que avui en dia esta oblidada. Fins i tot hem anat a biblioteques a fer xerrades sobre els horts urbans. La importància que tenen i la necessitat de la societat actual per començar iniciatives com la nostra i com la de altres tantes persones.

A partir d'aquí, portem 1 any, amb una senyal que diu que està prohibit fer horts i que la multa pot ser de 30.000€. És una zona inundable. Però com pot ser que mirem a municipis propers i veiem que l'ajuntament ha fet una aposta per mantenir els horts del voltant del riu, redefinit l'estructura del riu i així deixant d'ésser una zona inundable? Que li passa ha aquest ajuntament? Que no pot obrir els ulls davant d'aquelles coses importants i que promou el propi poble?

sábado, 23 de enero de 2010

Ideas para crear tu propio semillero!

El Xavi que es muy creativo, ha estado haciendo estos días un semillero para tenerlo en casa y así poder tener controladas las semillas y su cuidado. A pesar de que parezca fácil, hacer "planter" es muy complicado, y requiere tiempo y muchos cuidados.

Así que ha tenido una idea, (muy buena por cierto) y reciclable! Sólo se necesitan potes de iogurt y una plancha de plàstico mas o menos rígida!

Si os figais ha ido haciendo los agujeros mas o menos en filas, y poniendo dentro un pote de iogurt, que mas tarde rellenara con tierra, para poner las semillas.



En el fondo del iogurt, ha hecho un agujero para que pueda transpirar el agua con el que regamos y así permitir que la tierra se moje por completo.

Será muy fácil para nostros tener planter, y cuando la planta ya credido, llevarnos el pote del iogurt al huerto, transplantarla y poner un pote nuevo para crear mas plantas!!!

Novetats a l'hort!

Durant l'hivern sembla que l'hort quedi parcialment paralitzat, i en alguns casos els pagesos preparen bé la terra per fer una bona sembrada de patates i tant bon punt estiguin fer la plantada d'estiu.
A Cal Mosquit, no parem d'intentar aprendre i provem tot allò que llegim, ens expliquen... i és per això que el nostre hort està millor que mai... amb un 70% d'explotació de la terra, i ara amb el fred que fa, això és molt! Us hem preparat un recull de fotos, per què veieu com està tot plegat, i explicar-vos que anem fent per millorar el treball amb la terra!

Aquest tros l'estem preparant per què ben aviat el calendari llunar ens indicara que és el moment de plantar les patates. Enguany volem provar de seguir les indicacions d'aquest calendari. Així doncs intentem que la terra estigui a punt pel febrer! Aquesta encara resta d'abonar-la!



Aquest és un invent de l'hort d'aquest any... és "borraja" una planta que de vegades és barreja a l'amanida! Enguany hem volgut provar-la a veure com creixia i és mantenia en ple hivern, per què ara les gelades són perilloses! De moment està creixent, i hem d'esbrinar quina és la mida idonea per fer un transplant o menjar-la!!!


Ara també busquem temps per mesurar el ph de la terra. Cada hortalitza te un ph on és sent més còmode tot i que val a dir que la majoria ronden el 7ph. Ara quan preparem la terra, mirem com és troba i la mimem una mica més!



Aquesta és la part d'abaix de l'hort! També l'estem posant a punt per plantar-hi patates. La terra d'aquesta zona és molt més arenosa, i costa menys de treballar per què no està tant dura, però... és plena d'arrels (aquesta terra fa molt temps que no és treballa).



Hem fet un "semillero" a l'hort, per tal de començar a plantar-hi aquelles plantes que volem tenir, de llavor ecològica, i diferents espècies... hem començat a provar a veure que passa. Val a dir que aquesta terra, l'hem extret de sota de les fulles que ara ja es podreixen de la tardor, i són plenes de humus, una substància idonea per millorar el creixement de les llavors!

Les col-i-flors van creixent, i ens demostren la seva resistència el fred cada dia! I les escalores també s'estan fent grans, ens las va regalar un veí!

Aquestes són les bledes que vam plantar a les Jornades de Consum Responsable que va organitzar l'Ateneu Abril. Encara han de fer l'estirament més important, però sembla que s'han arrelat prou bé a la terra, tot i que les vam plantar molt de pressa, per què la pluja començava a fer-se present!



Aquestes són les espinaques, plantades de planter i en comptes de tradicionalment, les hem posat en forma de bancal. Volíem veure quins resultats ens podien donar, i sobretot com és fan de grans! No n'haviem tingut mai d'espinaques a l'hort!


Aquestes són les cebes, la veritat és que no hem tingut massa sort amb elles! Sempre que n'hem plantat o bé han trigat molt en fer-se, o han acabat sent ceba tendre. Esperem que aquest any, i malgrat el temps que fa, tinguem ceba seca!

Aquests són els alls! Hi ha dues maneres de plantar alls... de grill en grill...i llavors és creen caps d'alls... o bé com veurem abaix!

Aquests són els caps d'alls plantats tots junts, que ens donaran uns alls tendre mooooooolt bons!!!! Estem esperant a que creixin per fer una bona truita!

Aquestes són les faves, que enguany no acabem de comprendre que els hi està passant. D'una banda van molt lentes en el seu creixement, i d'altra banda no en surten tantes. Possiblement tingui a veure que aquest any les hem plantat directament a la terra, i potser no ho hem fet del tot bé.

Els pèsols, van creixent i ens van enredant a tot el que troben el seu pas!!!! Aquest any hem provat de posar-hi a part de branques, aquesta tela taronja, per facilitar que s'aguantin quan comencin a fer flor i a créixer els pèsols.

Les cols estan precioses! Gràcies a les closques d'ou els caragols no s'han apropat, i gràcies a la palla que hem posat, hem aconseguit que les gelades no les fessin malbé!


I aquí estan els porros, que són el producte estrella de Cal Mosquit, d'aquesta temporada. Mai n'haviem tingut, i enguany n'hem plantat un munt! els resultats encara s'estan fent esperar, però estan molt bé i molt espavilats!